De què parlem quan parlem d'Estudis Catalans?

El professorat del Màster d'Estudis Catalans de la UOC (http://estudis.uoc.edu/ca/masters-universitaris/estudis-catalans/presentacio) us proposa un mosaic de la cultura catalana contemporània. Quan parlem d'Estudis Catalans, parlem d'una visió de la cultura catalana que és lliure i rica, però no plena. Lliure pel que fa a l'anàlisi, rica en la seva complexitat i pluralitat, però no plena, perquè sempre serà necessàriament parcial i incompleta.
61 Pins283 Followers
Inauguració narrada del Camp Nou el 1957, on s’escenifica l’aportació simbòlica de tota la regió a l’Estadi, l’alça mentre sona l’himne espanyol la bandera roja i gualda, que uneix a tots els homes d’Espanya, en senyal d’inauguració del terreny de joc, i es balla la dansa vernacla anomenada sardana, que ha de ser auguri d’unió i germanor, prefiguració i símbol d’harmonia i bon enteniment.

Inauguració narrada del Camp Nou el 1957, on s’escenifica l’aportació simbòlica de tota la regió a l’Estadi, l’alça mentre sona l’himne espanyol la bandera roja i gualda, que uneix a tots els homes d’Espanya, en senyal d’inauguració del terreny de joc, i es balla la dansa vernacla anomenada sardana, que ha de ser auguri d’unió i germanor, prefiguració i símbol d’harmonia i bon enteniment.

“La càrrega” (1889), de Ramon Casas, és una de les obres més conegudes d’aquest pintor modernista. El fons de la imatge, amb l’església i la fàbrica, i l’espai buit entre els manifestants i els guàrdies civils, representen de manera molt dramàtica el clima de conflicte social i violència física i simbòlica a la Catalunya d’inicis del segle XX.

Ramón Casas i Carbó (Catalan, The Charge (Barcelona) 1902

Independentisme i cultura popular: "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona" (2013), del duet Mali Vanili. En clau d'humor, aquest duet de músics i actors planteja les problemàtiques relacions entre Catalunya i Espanya com una ruptura sentimental. Com en el cas de "Jenifer" (2011), que presentava una relació entre un català "de la ceba" i una catalana d'origen immigrat espanyol a la manera de Romeo i Julieta, aquí la música popular serveix per vehicular conflictes i discursos sobre la…

"Espanya carinyo, lo nostre no funciona" Mali Vanili

La novel·la “L’hora violeta” (1980), de Montserrat Roig, presenta un moment de crisi en ple desencant amb la “transició” democràtica: crisi de l’esquerra, crisi del feminisme, crisi dels models de relació entre homes i dones. El dibuix de Joan Ponç que il·lustra la coberta ens mostra un cos de dona fet a trossos: una metàfora de la subjectivitat femenina fragmentada i complexa que representa la novel·la de Roig, i que es reflecteix en la mateixa estructura narrativa.

La novel·la “L’hora violeta” (1980), de Montserrat Roig, presenta un moment de crisi en ple desencant amb la “transició” democràtica: crisi de l’esquerra, crisi del feminisme, crisi dels models de relació entre homes i dones. El dibuix de Joan Ponç que il·lustra la coberta ens mostra un cos de dona fet a trossos: una metàfora de la subjectivitat femenina fragmentada i complexa que representa la novel·la de Roig, i que es reflecteix en la mateixa estructura narrativa.

Rostres del feminisme català. Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), que veiem aquí en una fotografia de la seva joventut, va ser una important novel·lista, dramaturga i activista cultural durant la postguerra i la recuperació de l’autonomia política. Com a assagista, va tenir un paper cabdal en la represa de la tradició feminista catalana i la introducció del pensament europeu sobre la condició de la dona i el feminisme de la igualtat.  Foto: Arxiu fotogràfic de la família Capmany.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El novel·lista, assagista i traductor valencià Joan Francesc Mira és un dels principals referents en llengua catalana quant a la reflexió teòrica sobre els fenòmens nacionals i el nacionalisme. Obres com “Crítica de la nació pura” (1984) el situen a l’avantguarda del pensament construccionista, de base antropològica, sobre la nació i la relació entre llengua i identitat nacional.

El novel·lista, assagista i traductor valencià Joan Francesc Mira és un dels principals referents en llengua catalana quant a la reflexió teòrica sobre els fenòmens nacionals i el nacionalisme. Obres com “Crítica de la nació pura” (1984) el situen a l’avantguarda del pensament construccionista, de base antropològica, sobre la nació i la relació entre llengua i identitat nacional.

El grup escolar Ramon Llull, de l’arquitecte noucentista Josep Goday i Casals (1882-1936), es troba a la confluència del carrer Aragó i l’Avinguda Diagonal de Barcelona. D’estil característicament neoclàssic, aquest edifici forma part d’un programa més ampli de construcció d’escoles a Barcelona, que il·lustra de forma eloqüent el projecte civilitzador, reformista i modernitzador del Noucentisme.

El grup escolar Ramon Llull, de l’arquitecte noucentista Josep Goday i Casals (1882-1936), es troba a la confluència del carrer Aragó i l’Avinguda Diagonal de Barcelona. D’estil característicament neoclàssic, aquest edifici forma part d’un programa més ampli de construcció d’escoles a Barcelona, que il·lustra de forma eloqüent el projecte civilitzador, reformista i modernitzador del Noucentisme.

Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir conformen el tercet humorístic més popular i cosmopolita de les arts escèniques catalanes: Tricicle. El seu teatre de gest, basat sobretot en la pantomima i el gag,  ha fet riure centenars de milers d’espectadors de molts països. Manicomic, Exit, Slastic, Sit i Bits són alguns dels seus espectacles més coneguts.

Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir conformen el tercet humorístic més popular i cosmopolita de les arts escèniques catalanes: Tricicle. El seu teatre de gest, basat sobretot en la pantomima i el gag, ha fet riure centenars de milers d’espectadors de molts països. Manicomic, Exit, Slastic, Sit i Bits són alguns dels seus espectacles més coneguts.

El cartell del festival Gespa-Price, organitzat la primavera de 1975 a la Universitat Autònoma de Barcelona, fusiona tradició i modernitat, referències cultes i transgressió, amb una imatge que evoca alhora la coberta d'un llibre d'història i les pàgines d'una revista de moda, en un gest pop que parla d'una cultura i un país en profunda transformació.

El cartell del festival Gespa-Price, organitzat la primavera de 1975 a la Universitat Autònoma de Barcelona, fusiona tradició i modernitat, referències cultes i transgressió, amb una imatge que evoca alhora la coberta d'un llibre d'història i les pàgines d'una revista de moda, en un gest pop que parla d'una cultura i un país en profunda transformació.

La novel·lista mallorquina Carme Riera és una de les autores més consagrades de la literatura catalana. Entre els temes que tracta a la seva obra hi ha una reflexió metaliterària sobre l’activitat de l’escriptura i les relacions que s’estableixen dins del camp de les lletres, amb un joc que posa de relleu les ambigüitats entre allò públic i allò privat. Ho podem veure a llibres com “Qüestió d’amor propi” (1987) o “Contra l’amor en companyia” (1991).

La novel·lista mallorquina Carme Riera és una de les autores més consagrades de la literatura catalana. Entre els temes que tracta a la seva obra hi ha una reflexió metaliterària sobre l’activitat de l’escriptura i les relacions que s’estableixen dins del camp de les lletres, amb un joc que posa de relleu les ambigüitats entre allò públic i allò privat. Ho podem veure a llibres com “Qüestió d’amor propi” (1987) o “Contra l’amor en companyia” (1991).

Rostres del feminisme català. Teresa Claramunt (1862-1931) va ser una líder del moviment obrer anarcosindicalista de finals del segle XIX i inicis del XX. Treballadora del tèxtil, va ser una important activista feminista i fundadora de la Societat Autònoma Femenina, la primera associació de dones treballadores. El seu pensament posa de relleu l’opressió de la dona sota la supremacia masculina i la necessitat d’assolir l’autoemancipació de les treballadores.

Teresa Claramunt was a Catalan Spanish anarcho-syndicalist.

Catalanística global. L'Institut Ramon Llull promou els estudis de llengua i cultura catalanes a les universitats de l'exterior, amb les quals subscriu acords per a la seva implantació o consolidació, i dóna suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts. Més de 150 universitats a tot el món imparteixen docència de català. Més de 6.000 estudiants segueixen cursos de llengua i cultura catalanes. Fes clic al mapa per veure'l…

Catalanística global. L'Institut Ramon Llull promou els estudis de llengua i cultura catalanes a les universitats de l'exterior, amb les quals subscriu acords per a la seva implantació o consolidació, i dóna suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts. Més de 150 universitats a tot el món imparteixen docència de català. Més de 6.000 estudiants segueixen cursos de llengua i cultura catalanes. Fes clic al mapa per veure'l…

“Statues of Liberty” (2012), de Gerard Garolera, presenta l'actuació dels Castellers de Vilafranca a Nova York. El contrast entre els gratacels i les torres humanes és una mostra de la globalització de la cultura catalana. El fons musical del Cant dels Ocells i el famós discurs de Pau Casals davant l'ONU mobilitzen una potent emotivitat nacional. Però l'èmfasi en la construcció dels castells ens indica que, com la cultura i la identitat, aquesta emotivitat és ella mateixa una construcció.

20120620 Statues of Liberty by Gerard Garolera

Catalunya, país del nord o del sud? Aquest anunci de la Generalitat de Catalunya, publicat el 1997 i destinat als inversors internacionals, presenta Catalunya com un país mediterrani on es viu bé, i alhora com un país europeu on es treballa i es crea riquesa. L’anunci marca els límits polítics de Catalunya, com si es tractés d’un estat, però ho fa en un mapa físic, on les fronteres no apareixen. D’aquesta manera l’anunci exemplifica l’ambigüitat característica de la cultura de la…

Catalunya, país del nord o del sud? Aquest anunci de la Generalitat de Catalunya, publicat el 1997 i destinat als inversors internacionals, presenta Catalunya com un país mediterrani on es viu bé, i alhora com un país europeu on es treballa i es crea riquesa. L’anunci marca els límits polítics de Catalunya, com si es tractés d’un estat, però ho fa en un mapa físic, on les fronteres no apareixen. D’aquesta manera l’anunci exemplifica l’ambigüitat característica de la cultura de la…

Josep M. Benet i Jornet, que va inaugurar la seva carrera el 1964 amb Aquella vella coneguda olor, ha tingut una llarga trajectòria com a autor teatral i com a guionista de televisió. Segons Sharon Feldman, és “el dramaturg català en vida més destacat i consumat”. E.R. i Testament han estat portades a la pantalla per Ventura Pons. Algunes obres seves s’han traduït a diverses llengües i s’han representat a escenaris d’Europa i Amèrica Llatina. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de…

Tràiler d''Una vella, coneguda olor' de Josep M. Benet i Jornet

Pinterest
Search